PIEDMONT CHRONICLE - L'Arvista Piemontèisa


Go to content

L’"ANTI SANREMO” ‘D Turin

... IN THE PIEDMONTESE LANGUAGE

12/07/2007

L’”ANTI SANREMO” ‘D TURIN

Na quaranten-a, bondosa, d’ani fa, Georges Brassens a cantava: «
Le temps ne fait rien à l’affaire/quand on est con on est con» e a basta guardesse d’antorn për rendse cont che ancora adess as peul nen deje tort. A smìja che tuti a fasso a gara për chi ch’a l’é pi beté! Pensé a le polemiche ch’a-i son tuti j’ani an sël Festival ëd Sanremo. A l’é squasi 60 ani che an riva an sle croste, ma ij ciacòt a manco mai! Pòchi a san che, pròpi a Turin, già a la fin ëd j’ani ’50 quaidun a sërcava ‘d fé quaicòs për deje n’andi neuv a la mùsica. Ij Cantacronache ‘d Sergio Liberovici, Michele Straniero, Italo Calvino a son ëstàit ël prim ver moviment ëd rotura con le rime cheur/amor che fin-a a col moment a dominavo. Tra coj giovo, a-i na j’era un che con soa ironia caustica, soa manera lucida ‘d descrive j’aveniment, soa facilità dë scritura a sautava a j’euj: Fausto Amodei. Architet ëd profession, musicista për divertiment, ël nòm d’Amodei a l’é miraco nen tròp conussù dal grand publich, dzortut dai pì giovo. Ma se as pensa che Francesco Guccini (cantautor tra ij pì famos e important an Italia) a lo buta fra ij sò magister a l’é tut dit. Prima ‘d tut, donca, mùsica politica. Ant un moment andoa tuti a dovìo mach pensé al boom, a vorìa dì straviré tute j’abitudini. E ancora ancheuj scoté tòch coma “Per i morti di Reggio Emilia” o “Se non li conoscete” (feros parodìa d’un cant dël ventennio, registrà ant ël 1973 ant la colan-a dij Dischi del sole) a peulo dé n’idea ‘d coma Amodei a ved sò angagi musical. Bele ant soa ùltim cd la vis polemica a l’é evidensià fin-a dal titol “Per fortuna c’è il cavaliere”, andoa il cavaliere a l’é l’ex prim ministro italian Silvio Berlusconi. S’as pensa peui che ant ël cd a-i é na canson an lenga piemontèisa ch’a l’é un pesant j’accuse contra la Lega Nòrd, ël quadret a l’é complet. Ma nen mach canson politica. N’àutr filon ch’a l’ha ocupà tanta part ‘d sò travaj, a l’é stàit lë studi dle canson piemontèise dl’Eutsent, dzortut cole d’Angel Broferi. Cost travaj a l’ha trovà sò ambient ideal ant un ëspetacol ëd quaich ani fa: la Brofferiana con Bruno Gambarotta e vàire d’àutri nòm. E a fà pròpi gòj ëscoté La ca granda, Mè ritorn e tante àutre canson an manera integral. Ël ters “camp ëd bataja” a l’é col ëd le tradussion, an italian, ma dzortut an piemontèis, pròpi dle canson ëd Brassens. Tradussion coma Barba Michlin, Trombëtte dla celebrità, Ël miscredent a fan vëdde coma franseis e piemontèis a sìo dabon lenghe sorele. Ant ël 2004, Nanni Svampa a l’ha publicà un cd dopi an italian (dòp tanti an milanèis) pròpi con le tradussion ëd le canson ëd Tonton Georges e ‘l sucess bele a Turin a l’é stàit ësclint. La tradussion d’Amodei dël tòch con ël qual i l’hai duvertà s’articol a son-a parèj: A l’é nen l’età ch’ a l’é importanta/s’it ses cojon it ses cojon! Për ël moment coste tradussion a esisto mach ant na cassiëtta che Amodei a l’ha fàit tanti ani fa për j’amis. A l’è pròpi ‘n dërmagi che gnun a l’abia mai vorsù publicheje. Miraco a l’é pròpi përchè tuti a penso mach a Sanremo…

Paolin Siròt

(tratto da "è!", numero 7 - maggio/giugno 2005)



© 2007 Robert Tanzilo (Milwaukee, USA) - Andrea Biscaro (Turin, ITALY), All Rights Reserved - 30/06/2008 - Monica Montone (webmaster) | staff@piedmontchronicle.org

Back to content | Back to main menu